Síntesi del debat

Aquest canvi conceptual mostrat pel mapa en l'entrada anterior ha estat possible en primer terme pel debat portat a terme a l'aula i la interacció i argumentació generada amb els companys/es. Ha estat una discussió molt productiva i constructiva sobre les relacions entre ciència, tecnologia i societat i al mateix temps he après a argumentar gràcies a l'estructura argumentativa que es presenta al model de Toulmin.

Cadascun de nosaltres ha estat assignat a un bàndol (verd o vermell) en funció de la inicial de la nostra direcció de correu. Els verds ens ha tocat defensar les nostres argumentacions des de la posició TECNODETERMINISTA i els vermells des de la SOCIODETERMINISTA.

A través del debat he reafirmat creences o reflexions de les què ja tenia una idea formada però al mateix temps n'he dismitificat d'altres de les que ara me n'adono que tenia una visió equivocada. 
Per una banda, continuo pensant que les TIC tenen la capacitat de crear entorns d'aprenentatge motivadors i atractius amb infinitat de possibilitats i aplicacions però que no són suficients per a aconseguir excel·lents resultats d'aprenentatge si no sabem donar-lis la funcionalitat adequada, si no les relacionem amb la resta de variables implicades en tot procés d'ensenyament-aprenentatge i si no modifiquem certes metodologies i rols dels agents implicats. Per tant, les continuo considerant com un mitjà educatiu que pot facilitar resoldre les peculiatietats que es donen en tot procés educatiu però sempre en funció de com les relacionem amb tots els components del currículum.
Per un altre costat, he modificat un esquema mental que ara veig era equivocat. Sempre he vist la tecnologia com quelcom poc humà, fred, bastant llunyà i bastant fora del meu interès. Es pot dir que era de les creia en el mite de que la "tecnologia és deshumanitzant". En canvi, ara, em dono compte que és emminentment humana; eminentment humana perquè en primer lloc és creada per persones com nosaltres que inverteixen temps i coneixements en pro de donar alguna resposta (que l'aplicació sigui més positiva o més negativa ja depèn de la societat en la que es desenvolupa). En segon lloc no és aliena a la nostra condició d'humans perquè com veiem forma part de la humanitat, és una expressió humana com és la pintura, la música, la poesia...; expressió que s'esdevé des de temps immemorials (amb aplicacions més o menys rudimentàries en funció de l'etapa/edat històrica en la que ens situem). En definitiva, està present en tots els contextos en els què ens movem permetent-nos sent més humans del que encara som. 
Al programa Documentos TV de la 2 van fer un reportatge que em va fer reflexionar molt entorn aquest tema. Us deixo aquí l'enllaç: 

Documentos TV- "Ciborgs...muy humanos"

Al llarg del debat he intentat posicionar-me des del rol d'una persona que es situa en una posició tecnodeterminista. No m'ha estat fàcil, en especial a les dos contaargumentacions que he fet en el fil la intel·ligència de la nevera i altres fractures. Opino totalment el contrari del que vaig contraargumentar. Clarament, en aquesta qüestió en concret em situaria en una posició sociodeterminista. Defensar el que crec indefensable m'ha fet suar! A l'altre fil que he participat,  el rol i l'essència del professor i dels alumnes, no m'ha resultat tant complicat perquè he recolzat allò que crec que es pot defensar des de la part tecnodeterminista. En conclusió, he intentat ajustar-me a la condició que el meu color exigia. Pel que fa a les aportacions n'he fet tres més aquesta síntesi. Dos en un mateix dia perquè vaig rebre resposta quasi bé immediata  i l'altra més espaiada en el temps. He intentat ajustar-me al model argumentatiu de Toulmin. M'he esforçat per justificar tota afirmació feta a partir de les conclusions que he anat construint de les  lectures dels materials exigits per a la PAC. Crec però que no he seguit completament el format en quant a negretes. Algunes conclusions no les he ressaltat o pot ser no les he acabat de donar el toc final.

Crec que companyes com Sílvia Díaz Romero en el fil determinista o Ariadna Sans Oriach en el león dormido han fet una bona participació i defensa del "seu color". Han argumentat de manera coherent, clarament estructurada, segons el model de Toulmin, han establert la relació entre Tec.-ciència-societat i han aportat noves informacions que han justificat mitjançant teories/discursos.