Projecte TIC i aprenentatge significatiu

La PAC3 representa el disseny, aplicació i avaluació d'una activitat d'ensenyament-aprenentatge desenvolupada a través de les TIC. M'he centrat en un disseny instructiu senzill que sorgeix com a conseqüència de la presentació d'una activitat d'aprenentatge que han de realitzar dues alumnes de manera col·laborativa. D'acord amb les seves pròpies circumstàncies, la tasca els hi presenta un problema significatiu que es podria resumir  en QUAN  i ON la fan i COM.  Aquestes qüestions són les que els hi permeten pensar i buscar diferents camins i solucions que mediatitzades en aquest cas per la meva intervenció les condueix al AMB QUÈ I PER QUÈ. El més important de la tasca i del recursos tecnològics emprats en l'activitat és incorporar a les alumnes en una acció perfectiva en la què la seva participació activa, constructiva, reflexiva i avaluativa sigui la base de la seva actuació flexibilitzant temps i espai. 

A continuació adjunto el disseny de l'activitat que he portat a terme.  

TÍTOL:  com ens ho fem per fer la narració conjuntament?

DESCRIPCIÓ DELS AGENTS: una alumna de 2n d’ESO i una alumna de 3r d’ESO amb sordesa que estudien a dos IES diferents (a uns 35 km de distància). La logopeda del CREDA, jo mateixa, que les atenc i que adquiriré el paper de mediadora. La tecnologia que emprarem serà l’ordinador i Internet. Obrirem cadascuna un compte a Google per treballar amb el google docs.

Contextualitzo amb més detall. Aquest curs escolar estic atenent a dos noies sordes implantades des dels dos anys d’edat. Actualment estan cursant ESO. Totes dues tenen un PI que anomenaríem "burocràtic", és a dir, no tenen una adaptació significativa d’objectius i continguts de treball de les diferents àrees, tot i que sí certes adaptacions metodològiques i d’avaluació. Les dues presenten un comportament lingüístic normalitzat de manera que en quant a llenguatge són capaces de produir oracions complexes amb una parla totalment intel·ligible i una prosòdia bastant normalitzada. El seus principals problemes recauen en la comprensió lectora i en l’expressió escrita, aspectes en els què intervinc. Dintre de l’expressió escrita tenen dificultats per organitzar un text, sent la coherència i la cohesió dos punts amb els que tenen problemes. També tenen dificultats en quant a l’aspecte morfosintàctic (utilització de pronoms, preposicions, errors amb els temps verbals). A classe, en atenció individualitzada, portem a terme diverses activitats per treballar tots aquests aspectes. Tot i així, veig que és necessari que aquest treball que realitzo per igual amb les dues s’ha de realitzar d’una manera més interactiva, col·laborativa i constructiva perquè és la manera de potenciar la seva autonomia i capacitat autocorrectiva en els seus escrits, de manera que la meva figura com a mediadora passi a un pla més orientatiu i no tant instructiu. Després són elles soles les que s’han d’enfrontar a la redacció en els exàmens o a les tasques diàries sense la meva intervenció. El meu objectiu últim és doncs, que totes les tècniques, orientacions, exercicis, eines... que fem servir a classe siguin capaces d’utilitzar-les per elles mateixes en un procés d’autoreflexió i d’autovaloració de les seves produccions. Per potenciar-ho he considerat que un cop treballats els previs seria molt positiu que les dos apliquessin l’aprés en la redacció conjunta d’un text narratiu (tipologia que hem anat treballant durant les últimes setmanes). Penso que constituiria una primera aproximació a l’objectiu plantejat en un procés més autònom en el què les dues haurien d’ajudar-se i corregir-se per produir un text el més coherent i cohesionat possible.

2.3  DESCRIPCIÓ DEL PROBLEMA: en un primer moment, quan plantejo la tasca, el problema de les noies recau en el quan i on es troben per fer l'activitat. El fer de "coescriptores" les ha motivat però veuen que no serà fàcil trobar el lloc i el moment per trobar-se: viuen a una distància considerable, uns institut fa jornada intensiva i l'altre jornada partida de manera que no totes les tardes poden quedar, cadascuna per la seva part fa activitats extraescolars, necessiten que algun dels seus pares o mares les portin amb el cotxe si han de quedar...però de fet aquest problema de temps i lloc les condueix al problema base, al que realment m'interessa a mi com a mediadora, el COM. Totes dues em van comentar de seguida la possibilitat de fer la tasca o bé per messenger, per Skype o per correu. D'acord amb la classificació explicada per Jonassen en el material d'estudi, considero que estem davant un problema mal estructurat, fruit del context i que s'hagués pogut donar amb un altre tipus d'activitat, quelcom que al mateix lloc fa que les alumnes puguin trobar-hi diferents solucions.

La idea de treballar a través del correu no em va semblar mal enfocada. El que pretenc precisament és que treballin sobre un text, que en reflexionin, que el rellegeixin, que en facin totes les modificacions possibles per dotar-lo de l'estructura adequada a la tipologia treballada, que en detectin els errors morfosintàctics en els seu propi procés de redacció i que el valorin com un conjunt que ha de tenir una coherència i cohesió. Tot i així vaig pensar que seria necessari que jo (encara que no intervingui en l'orientació de la redacció) pogués seguir l'evolució del text des de l'esborrany fins la redacció final. En canvi a elles, els hi vaig exposar que el fet de treballar per correu o messenger no resulta del tot factible si tenim en compte que s'haurien d'anar enviant múltiples versions de tot allò que anessin corregint, reestructurant i/o ampliant i que seria més còmode que poguessin treballar totes dues en un mateix document en el què tot canvi quedés automàticament guardat. El messenger o l'skype em semblen bé per intercanviar opinions, impressions si ho creuen necessari en un moment que puguin coincidir en el temps, però que l'eina de treball que millor els hi funcionaria seria un google docs. Cap de les dues coneixien l'eina però penso que estan sobradament preparades per fer-lo servir ja que parteix d'una barra d'edició similar al word. A més no fa falta ni que es facin un compte al gmail perquè ja el tenen. Disposen també del seu propi PC notebook. Així doncs, seguint amb la classificació exposada per Jonassen en el material d'estudi, crec que és un problema de complexitat senzilla. Som tan sols tres agents implicats els quals sabem quina és la nostra funció i tasca i per tant és fàcil preveure'n el comportament i a més a més les variables són restringides i no comporten cap complicació. Així en referència a l'especificitat del problema, puc assegurar que és un problema situat. Les noies dominen l´ús de l'ordinador i el google docs és una eina senzilla per tenir característiques d'edició similars a un word. Requerirà doncs, que apliquin els coneixements adquirits en quant a estructuració i organització de la informació en la redacció i que ho portin a terme d'una manera col·laborativa i co-correctiva.

2.4 MANERA COM ES PLANTEJA EL PROBLEMA ALS APRENENTS: donaria importància als plantejaments suggerits per les noies un cop descartada l'opció de "quedar de manera presencial". Els faria visible l'objectiu de l'activitat, el que pretenc pròpiament amb la tasca encomanada per descartar també l'opció de l'Skype. No busquem un treball de comprensió oral i expressió oral, sinó un treball reflexiu entorn l'expressió escrita. Recolzaria la idea del correu, ja que s'ajusta al que busco però els hi mostraria el funcionament del google docs per a que se n'adonessin que és més eficaç i sobretot ajuda a optimitzar temps en quant a les modificacions perquè estalvia la necessitat de fer vàries versions. Tot i així, em sembla igualment positiu que en cas d'aclariments contactessin via messenger, skype o que intercanviessin informació a través del correu, no els hi puc vetar aquesta possibilitat però han de tenir en compte que el que s'avalua és l'ultima versió guardada en el doc. compartit d'acord amb la data de lliurament.

2.5 CONTEXT DE L'ACTIVITAT: l'activitat no la faran en hores d'atenció directa de logopèdia sinó que serà una tasca que hauran de realitzar a casa, una tasca pròpiament de deures. Tindran una setmana per deixar-la enllestida. En el document de treball compartit que enviaré apareixerà una seqüència de fets amb uns personatges implicats- a mode de vinyetes- que representaran el fil argumental de la narració. A partir de les imatges elles hauran de donar cos a la narració. Tot i que tindré en compte la seva creativitat, em centraré sobretot amb l'expressió (estructura, coherència, cohesió, morfosintaxis).

Passada la data establerta no podran fer modificacions. Jo m'encarregaré de guardar al meu PC l'ultima versió dipositada. El mateix dia que enviï el google doc. que han d'editar, enviaré també un altre document compartit a mode d'autoavaluació que hauran d'omplir entre les dues després de la data d'entrega de la narració. No és nou per a elles, ja que després de cada text que redacten sempre l'analitzen en base als aspectes treballats. L'autoavaluació final sempre consisteix en una sèrie de preguntes de resposta tancada (Sí o No) relacionades amb l'estructura del text, aspectes morfosintàctics i ortogràfics. Exemple: He estructurat el text per paràgrafs? Es distingeix clarament el plantejament, nus i desenllaç?, He utilitzat connectors per seqüenciar la informació?, He utilitzat pronoms evitant la repetició de noms?, He utilitzat correctament els temps verbals? Després a classe, amb cadascuna d'elles, ja en atenció directa comentarem el text en base als criteris d'avaluació. He considerat que enviaré el document d'autoavaluació el mateix dia que s'obri el plaç d'edició ja que és una manera de que tinguin en compte a l'hora de redactar tots els continguts treballats prèviament i posin en marxa les estratègies necessàries al llarg de la redacció per a adequar-se als criteris avaluatius.

2.6 CARACTERÍSTIQUES DE LES APRENENTS: com ja he especificat en l'apartat b, són dues noies sordes amb un implant coclear que segueixen el currículum ordinari però que tenen dificultats en quant a l'àmbit de comprensió lectora i expressió escrita. Presenten una actitud participativa i estan motivades per la tasca.

2.7 COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES QUE HAN D'ASSOLIR O DEMOSTRAR

·         Competència comunicativa, lingüística (expressar-se correctament per escrit)

- Organitzar un text millorant la seva coherència i cohesió d'acord amb el treball previ realitzat i d'acord amb la seva tipologia.

- Adquirir coneixements lèxics i morfosintàctics propis de la seva competència lingüística i millorar-los.

·         Competència d'aprendre a aprendre

- Planificar, utilitzar estratègies per seqüenciar, organitzar i reflexionar entorn les produccions escrites pròpies i alienes.

·         Tractament de la informació i competència digital

- Manejar les TIC com a eines que permeten col·laborar en la producció de tasques en un procés de construcció conjunta de significats.

·         Competència d'autonomia i iniciativa personal

- Adquirir una actitud responsable i col·laborativa en tant i quant l'èxit de la tasca depèn de la implicació proporcional de les dues.

- Adquirir una actitud reflexiva i d'anàlisi per autocorregir-se.

2.8 CONTINGUTS

Conceptes	Procediments	Actituds
- Estructura dels textos narratius. -   La coherència. -   La cohesió. -La morfosintaxi (pronoms, preposicions, temps verbals) - Funcionament i finalitat del google docs.	- Confecció col·laborativa d'un text narratiu - Detecció i correcció de les errades que vagin sortint durant el procés. - Utilització del google docs.	- Esforç en la millora i ampliació dels seus escrits. - Anàlisi i implicació en l'autocorrecció.

2.9  PREVISIÓ DE LA SEQÜÈNCIA D'ACTIVITATS

En primer lloc crearé el document compartit amb les imatges seqüenciades. El compartiré amb les dues noies i al llarg d'una setmana hauran de redactar un text narratiu d'acord amb el fil argumentatiu que reflecteixen aquestes vinyetes.

Un cop finalitzada la data de redacció, de manera conjunta hauran d'omplir un document compartit d'autoavaluació, similar a la resta de documents autoavaluatius que fem servir en els exercicis d'expressió escrita. El retorn i autoavalaució finalitzarà en l'anàlisi que en farem individualment a classe amb cadascuna d'elles.

2.10 FONAMENTACIÓ PSICOPEDAGÒGICA DEL DISSENY I VINCULACIÓ DELS CONTINGUTS AMB AQUESTA ASSIGNATURA:  l’ús del google docs per al disseny d’aquesta activitat té com a finalitat que les noies aprenguin de manera activa, comprometent-se en el seu procés d’aprenentatge. Aprendre és un procés totalment social i dialògic i per això vull brindar l’oportunitat de que les alumnes a més d’interaccionar amb els propis continguts d’aprenentatge ho facin entre elles en tasques contextualitzades que els hi mostrin clarament la intenció i l’objectiu que es persegueix. Pretenc a més que aprenguin de manera participativa, comprometent-se en el seu procés d'aprenentatge dintre d'un treball constructiu i col·laboratiu en el que han d'emprar totes les seves habilitats d'expressió escrita per arribar a un objectiu comú: la producció d'una narració ben estructurada, coherent i cohesionada. La reflexió ha de ser constant i no només en el moment final de l'autoavaluació sinó també en les decisions i modificacions efectuades al llarg de l'edició del document.

D'acord amb els principis de l'aprenentatge significatiu (David Ausubel, 1986), per aprendre ja sigui un concepte, un procediment, una valor...ha d'haver-hi una quantitat d'informació de base sobre la que es pugui actuar. En el cas de les alumnes aquesta base existeix. No són idees prèvies o preconceptes sinó un coneixement més estructurat (treballat en les sessions logopèdiques d'atenció individualitzada) entorn el procediment de la redacció de la narració. Aquest contingut de caire procedimental ha de ser potencialment significatiu i susceptible de donar lloc a la construcció de significats. Per això la tasca presentada té un significativitat lògica però també psicològica de manera que la puguin treballar i insertar en els esquemes mentals que han construït amb la resta d'activitats prèvies.

A més, per a que es doni aprenentatge significatiu Ausubel assenyala que l'alumne ha de ser capaç de donar-li un sentit a allò que està aprenent. Per aquest motiu crec que és molt important fer visible els objectius i propòsits de l'activitat en sí; és aquí on recau el meu paper com a mediadora. Els significats que finalment acaben construint les alumnes són el resultat de la interacció entre tres elements: contingut d'aprenentatge, intercanvi entre els alumnes i mediació docent. Tot això ha d'anar lligat a eines que permetin desenvolupar les habilitats que els portaran a aprendre a aprendre.  Així doncs, les alumnes han de saber què han d'aprendre, per què ho han d'aprendre, com ho han d'aprendre i amb què ho poden aprendre.

2.11 PROCEDIMENTS I CRITERIS D’AVALUACIÓ: al llarg del curs distingim tres moments avaluatius: l’avaluació inicial, l’avaluació continuada i l’avaluació final. L’avaluació final, en el cas d’aquestes nenes que ja tenen un comportament lingüístic normalitzat i que no cal extreure’n el seu perfil, consisteix en passar-los-hi proves de competències bàsiques (ACL i/o models similars a les proves avaluatives de competències bàsiques a primària i ESO) que permeten situar-nos en el nivell lecto-escriptor que presenten i establir els objectius de treball en la seva programació i resposta educativa. En l’avaluació final els instruments i el procediment és el mateix però en aquest cas avaluem en funció dels objectius establerts en la seva programació.

L’activitat dissenyada representa una activitat de treball i no d’avaluació (no hi ha nota, ni valoració); una tasca més de les que realitzem a classe dintre del treball diari i que ens permet veure com treballen, com aprenen, quines dificultats es troben les alumnes. Aquesta i la resta d’activitats d’intervenció pròpiament són les corresponents a l’avaluació continuada/ seguiment continuat. Cadascuna d’elles les analitzem en funció d’uns criteris d'avaluació acordes amb els objectius plantejats per activitat.

Tenint en compte les competències que pretenc que assoleixin i els continguts establerts, els criteris d’avaluació d’aquesta activitat són els següents:

-      Conèixer l’estructura d’un text narratiu.

-      Organitzar un text dotant-lo de coherència i cohesió.

-      Aplicar els coneixements lèxics, morfosintàctics i ortogràfics propis de la seva competència lingüística.

-    Produir textos utilitzant les TIC com a eina de construcció de coneixement i d’interacció amb els altres en un treball col·laboratiu.

-    Autocorregir-se, reflexionar, analitzar les seves produccions.

2.12 PREVISIÓ DE TEMPORALITZACIÓ: penjaré el document dimecres 12 de desembre. Tindran una setmana per confeccionar la narració i editar-la les vegades que creguin necessàries fins dimecres 19 de desembre a les 00.00. Al dia següent despenjaré el document. Entre el 20 i 22 de desembre hauran d'omplir el goog doc. referent a l'autoavaluació. Dimarts 8 de gener comentaré i analitzaré amb cadascuna d'elles en hora d'atenció directa el text i l'autoavaluació.