Què aporta Jonassen i la seva base Kite?

La base Kite representa una manera d'expandir les experiències educatives amb TIC. La base de dades Kite http://kite.missouri.edu/ és una plataforma de coneixement que proporciona una infinitat d'experiències educatives portades a terme per professionals dintre del món docent, les quals podem agafar com a model per a la nostra pròpia pràctica. És doncs una font que exposa experiències educatives diverses amb mediació de les noves tecnologies de la informació i comunicació. El format en cas o història representa la manera de compartir i construir coneixement entre els professionals i de potenciar la investigació educativa en totes les matèries buscant sempre construir en l'alumnat aprenentatges significatius.

El meu procés d'aprenentatge en forma de cas

CANVI CONCEPTUAL I APRENENTATGE SIGNIFICATIU: de l'estudi a la posada en pràctica
Síntesi destacant l'aprenentatge que he efectuat
Com alumna de l'assignatura NTICEDU a la UOC  al llarg del semestre  he hagut de realitzar diferents activitats. La lectura i anàlisi dels articles i la resta de materials de l'assignatura, la participació en un debat intercanviant posicions i informacions amb la resta de companys de l'aula, l'elaboració d'argumentacions i mapes de conceptes ,la utilització de recursos de web 2.0 i l'aplicació de tot l'experimentat en un projecte d'intervenció a  través d'una activitat d'E-A que responia a un problema significatiu han possibilitat que m'hagi endinsat en un vertader aprenentatge constructiu i que hagi efectuat aprenentatges significatius.
ÍNDEX	CONTINGUT	OBSERVACIONS
CONTEXT GENERAL
Experiència	1 semestre
Experiència/Nivell d'expertesa en l'ús de TIC	Navegació per internet, processador de textos word.
Tipus de centres	Universitat
Localització del centre
Connexió	Internet
Localització dels recursos tecnològics	Ordinador personal, aula virtual, enllaços de llocs web proporcionats des de consultoria i les seves orientacions, recerca per la xarxa de recursos web 2.0 i la seva posada en marxa: bloc, google docs
Situació socio-econòmica de les alumnes	Classe mitjana
CONTEXT DEL CAS
Nivell de les alumnes	Penúltim semestre de la llicenciatura de Psicopedagogia
Àrea/Unitat	Psicopedagogia
FITES EN LA HISTÒRIA
Activitats planificades a la sessió o unitat	. Avaluació inicial (de caràcter introductori, per determinar els nostres coneixements previs i situar-nos amb el treball que es realitzarà) .PAC1 Debat (argumentacions donades segons una posició determinista assignada seguint el model Toulmin) . PAC2 Informe de síntesis (sintetitzar en forma de mapa conceptual els conceptes treballats CTS i àmbit, abast, evolució i fonamentació de la TE i informe argumentatiu demostrant si hem experimentat un canvi conceptual respecte els coneixements exposats en l'avaluació inicial) . PAC3 Projecte TIC i aprenentatge significatiu (disseny i posada en pràctica d'una activitat d'E-A utilitzant les TIC i que respongui a la resolució d'un problema tot propiciant en els destinataris un procés d'aprenentatge constructiu i significatiu)
Nivell d'aprenentatge esperat	Experimentar un canvi conceptual que doni pas a una reorganització i complexificació dels esquemes mentals inicials en un procés d'aprenentatge significatiu que ens apropi a la nostra realitat professional i ens inici en la dinàmica pròpia de la investigació-acció a través dels  problemes significatius que sorgeixin.
Tipus d'activitat	Activitats tant teòriques com pràctiques d'E-A i  també avaluades ( a excepció de l'avaluació inicial)
ACTIVITATS DEL CAS
Tecnologies utilitzades	Ordinador personal, recursos web 2.0, programari cmaptools	www.blogger.com http://www.google.es/   http://cmap.ihmc.us/
Raó per la qual la fa servir	S'exigeix des de l'assignatura. Tenen la seva fonamentació. Cmap per representar enlcanvi conceptual, recursos web 2.0 per compartir, treballar i avaluar conjuntament la feina feta i l'aprenentatge efectuat.
Naturalesa de les activitats (tasques cognitives a realitzar)	Compromís cognceptual previ, compromís cognitiu, contextualitzar, col·laborar, argumentar, representar gràficament, explorar, qüestionar, reconstruir, analitzar, reflexionar, avaluar
Dificultats trobades	Algunes però gràcies a les quals he après. Dificultats tècniques/procedimentals (esbrinar com fer els mapes amb el cmaptools) i conceptuals (en relació a mites i determinismes).
Ajuda/col·laboració emprada	A través dels espais d'intercanvi a l'aula amb la resta de companys/es (fòrum, espai debat). Orientació de la consultora a través del tauler i la resolució dels dubtes que s'han anat plantejant.
Rol de la professora/consultora	Orientadora. Fer visibles els objectius , propòsits de l'activitat i el procediment que han de seguir. També presentar la utilització i característiques del mitjà (google docs)
El meu rol (estudiant)	Actiu, constructiu, intencional, conextualitzat, col·laboratiu, conversacional, reflexiu (principis d'un aprenentatge significatiu definits per Jonassen, 1999)
RESULTATS
Observacions	De manera progressiva he anat experimentat un canvi conceptua.
Avaluació de l'aprenentatge	No només he ampliat conceptes sinó que n'he aprés  reestructurant molts  i donant pas a un nou coneixement més complex amb la mediació tecnològica.
Lliçó que he après	Tot aprenentatge significatiu exigeix d'unes condicions o principis. S'han d'aprofitar els problemes/ els dilemes cognitius perquè són els que permeten evolucionar i construir nous aprenentatges més complets i complexos. Les TIC poden ser un gran recurs per potenciar la construcció del coneixement i arribar a aprenentatges significatius sempre i quan es dissenyi tenint en compte les característiques del context, agents, mitjans i continguts.

HISTÒRIA COMPLERTA

Entrevistador: m'agradaria demanar-te que comparteixis la teva història sobre el procés d'aprenentatge que has experimentat al llarg d'aquest semestre cursant l'assignatura NTICEDU. En què han consistit les activitats que has realitzat?

Jo: primer que tot vam haver de realitzar una autoavaluació inicial de caràcter introductori per determinar els nostres coneixements previs i situar-nos amb el treball que posteriorment havíem de realitzar. La primera PAC va ser un debat que havíem de preparar conscientment off-line amb la lectura i anàlisi d'articles i el material web i en paper de l'assignatura. Des d'una posició prèviament assignada per la consultora vam haver de defensar argumentacions tot seguint el model de Toulmin elegint dos o tres fils de debat. A la PAC2 vam haver de fer un informe de síntesis amb un mapa conceptual representant les relacions entre els conceptes treballats fins aleshores i reflexionar i argumentar entorn si havíem experimentat o no un canvi conceptual respecte els coneixements previs exposats a l'avaluació inicial. L'última PAC, el projecte, ens va demanar de dissenyar i portar a la pràctica una activitat d'E-A mediatitzada per les TIC aplicant tots els coneixements adquirits al llarg de l'assignatura a un problema real i significatiu sorgit en el nostre context professional i/o personal. Tant al final de la PAC1 com al final de la PAC3 vam haver de valorar a un company/a. Aquest tipus d'avaluació de CaC m'ha ajudat a millorar les activitats tenint en compte que tenia clar què havia de fer i què seria avaluat des de la confecció de les mateixes.

Entrevistador: quins recursos TIC has utilitzat i quin paper han tingut en el teu procés d'aprenentatge?

Jo: les TIC han tingut un paper mediador  constant al llarg de tot el procés d'aprenentatge. Vam utilitzar el cmaptools per fer el mapa conceptual requerit  a la PAC2. Penso que és una eina molt útil per plasmar de manera gràfica l'esquema mental sobre qualsevol coneixement que al mateix temps possibilita establir relacions entre conceptes donant lloc a una reorganització d'elements/d'estructures antigues per arribar a un aprenentatge significatiu del material d'estudi. Hem utilitzat també recursos de web 2.0, en concret la creació d'un bloc que hem fet servir com a portafoli. A través d'aquest he anat compartint tot el procés de canvi conceptual que he experimentat.

Entrevistador: com definiries el teu rol com a estudiant?

Jo: basant-me en els 7 principis que defineixen l'aprenentatge constructiu (Jonassen, D., 1999), afirmaria que ha estat actiu, col·laboratiu, conversacional, constructiu, intencional i contextualitzat. Actiu perquè m'he compromès i m'he fet responsable activa del meu procés d'aprenentatge; col·laboratiu perquè els companys de l'aula hem treballat junts exposant-compartint mapes conceptuals, debatent i intercanviant aportacions; conversacional perquè s'ha donat un espai a la interacció social i al diàleg més enllà dels espais creats expressament per a una activitat. Reconec però que no he utilitzat gaire aquests espais en referència al fòrum. Constructiu peruquè he anat incorporant i reestructurant els coneixements previs cap a un nivell de reorganització superior a l'inicial; intencional i reflexiu perquè he mantingut l'interès  fent front als conflictes que s'anaven presentant. Ha estat també un procés contextualitzat perquè totes les activitats han estat significatives i ben exposades d'acord amb uns objectius i criteris d'avaluació. Progressivament he experimentat no només una amplicació de conceptes sinó també una reestructuració en un vertader canvi conceptual.

Entrevistador: quins diries que són els punts clau per arribar a aquest aprenentatge significatiu segons la teva experiència al llarg de l'assignatura?

Jo: el treball individual, en el sentit d'adquirir un compromís conceptual d'uns coneixements previs que cal millorar i un compromís cognitiu en el sentit de posar en marxa estratègies com l'anàlisi, la reflexió, l'argumentació; la interacció sorgida amb els companys, sobretot a l'espai debat que va representar un espai de col·laboració i argumentació molt enriquidor en la construcció dels coneixement que havíem d'anar aprenent; la utilització de recursos TIC que anteriorment he descrit i que han adquirit un paper mediador i la tasca efectuada per la consultora que ha acompanyat el procés d'aprenentatge de tots els alumnes donant les bastides necessàries per encaminar-nos a la consecució d'un veritable aprenentatge significatiu.

Entrevistador: t'has trobat en alguna dificultat?

Jo: sí, a més crec que és positiu. Trobar-se amb dificultats, si es saben aprofitar, serveix per aprendre des de la significativitat. M'he n'he trobat tant a nivell de contingut com de mitjans. Les relacionades amb el contingut han estat aquelles que precisament he reestructurat. Conceptes que els entenia d'una manera però que arran del treball efectuat els que qüestionat (creant en mi incialment un conflicte cognitiu) per després reestructurar-los totalment. A nivell de mitjà han estat en quant a utilització de les TIC: familiaritzar-me amb el quadre d'edició de flextes del cmaptool i esbrinar com modificar aspectes de la configuració d'un bloc quel com que fa que ara m'enfronti d'una manera més oberta en la utilització de qualsevol altre recurs, sense por a anar tocant botonets!

Entrevistador: quina lliçó has après?

Jo: l'assignatura m'ha desmostrat que tot aprenentatge significatiu exigeix d'unes condicions i principis i que els problemes/dilemes cognitius són bàsics per evolucionar, per aprendre i construir nous coneixements més complerts. Les TIC poden ajudar en aquest procés per potenciar la construcció del coneixement i arribar a aprenentatges significatius sempre i quan es tinguin en compte les característiques del context, agents, mitjans i contingut.

Entrevistador: per acabar, què creus que ha pretès l'assignatura com a objectiu final?

Jo: implicar als estudiants en el propi procés d'aprenentatge fent-nos experimentar en primera persona tot un procés d'aprenentatge significatiu amb la finalitat última d'apropar-nos a la realitat professional del camp de la Psicopedagogia a través del plantejament de problemes, situacions que demanen unes habilitats, aptituds i un treball que no obvia les noves tecnologies com ens constituents de la nostra realitat en un procés que definiria d'investigació-acció.

El projecte en forma de cas

DOCUMENT COMPARTIT PER TREBALLAR  L'EXPRESSIÓ ESCRITA (Google docs)
Síntesi destacant l'aprenentatge que es pretén
Una logopeda utilitza el google docs amb les seves alumnes amb deficiència auditiva per a que apliquin els coneixements adquirits en quant a tipologia textual, morfosintaxi, ortografia, coherència i cohesió en un treball col·laboratiu que els hi permeti reflexionar al voltant de les seves produccions i autocorregir-se per esdevenir autònomes en la redacció dels seus escrits i millorar-los.
ÍNDEX	CONTINGUT	OBSERVACIONS
CONTEXT GENERAL
Experiència en ensenyament	2 anys
Experiència/Nivell d'expertesa en l'ús de TIC	Les fan servir a classe i a casa. Disposen d'un PC notebook cada una d'elles.
Tipus de centres	Dos IES
Localització del centre	Els IES estan situats a dos pobles petits a una distància de 35 km.
Connexió	Internet (tant a les seves cases com al centre)
Localització dels recursos tecnològics	Cada noia disposa del seu PC notebook i connexió a internet tant des de casa com des del centre
Situació socio-econòmica de les alumnes	Classe mitjana
CONTEXT DEL CAS
Nivell de les alumnes	2n i 3r d'ESO
Àrea/Unitat	Atenció logopèdica (CREDA)
FITES EN LA HISTÒRIA
Activitats planificades a la sessió o unitat	Redacció d'una narració
Nivell d'aprenentatge esperat	Redactar una narració el suficientment coherent, cohesionada i estructurada atenent al CL (comportament lingüístic de les noies)
Tipus d'activitat	Activitat d'aprenentatge d'expressió escrita
ACTIVITATS DEL CAS
Tecnologies utilitzades	Pc notebook, google docs.	http://www.google.es/   (DRIVE)
Raó per la qual la fa servir	Va treballar amb recursos de web 2.0 a l'assignatura NTICEDU dins dels estudis de psicopedagogia a la UOC
Naturalesa de les activitats (tasques cognitives a realitzar)	Reflexionar, analitzar, autoavaluar i corregir les produccions escrites que vagin introduint.
Dificultats trobades
Ajuda/col·laboració emprada	Les dues noies havíem de portar a terme la tasca de manera col·laborativa.
Rol de la logopeda	Orientadora. Fer visibles els objectius , propòsits de l'activitat i el procediment que han de seguir. També presentar la utilització i característiques del mitjà (google docs)
Rol de les estudiants	Col·laborativa, activa, reflexiva (autoavaluativa i autocorrectiva), contextulaitzada, intencional, constructiva
RESULTATS
Observacions	Les alumnes porten a terme la tasca.
Avaluació de l'aprenentatge	Autoavaluació que les noies han d'omplir a través d'un document compartit i posada en comú en sessió d'atenció logopèdica.
Lliçó apresa per la logopeda	Proposar fer l'activitat bastant abans de la finalització d'un trimestre.

HISTÒRIA COMPLERTA

Entrevistador: m'agradaria demanar-te que compartissis la història sobre el projecte del treball de l'expressió escrita amb la utilització de les TIC amb l'alumnat sord. Com sorgeix portar-lo a terme?

Logopeda: sorgeix com a conseqüència de la presentació que faig d'una activitat d'E-A que han de realitzar dues alumnes meves amb deficiència auditiva. Tot i que tenen un comportament lingüístic normalitzat presenten dificultats en l'expressió escrita (estructuració, coherència, cohesió, morfosintaxi).

Entrevistador: en què consisteix l'activitat?

Logopeda: bé, l'activitat consisteix en fer una narració de manera col·laborativa, és a dir, han de fer de coescriptores d'una petita història a partir del fil argumental reflectit en unes vinyetes seqüenciades. El problema però és que les dues noies no estudien al mateix centre ni viuen a la mateixa població. Diguem que aprofito aquesta circumstància que per a elles és un problema significatiu en termes de QUAN i ON fan l'activitat per encaminar-les amb el AMB QUÈ i PER QUÈ.

Entrevistador: és aquí on suposo que entra el paper de les TIC.

Logopeda: sí. Havia de buscar un recurs que evidentment flexibilitzés el problema de l'espai i el temps però que permetès incorporar a les alumnes en una acció perfectiva en la que la seva participació fos activa, amb un vertader compromís conceptual i cognitiu, per ser reflexiva i constructiva. El google docs, l'eina que vaig fer servir, crec que és una de les més encertades donades les circumstàncies contextuals i el procés d'aprenentatge que volia engegar. Aquest recurs de web 2.0 permet crear una xarxa d'usuaris possibilitant un aprenentatge totalment dialògic en el que pujar, compartir, modificar informació i guardar tot canvi de manera automàtica.

Entrevistador: quin era l'objectiu últim de l'activitat amb la mediació de les TIC?

Logopeda: que les alumnes apliquessin els coneixements i continguts treballats de morfosintaxi, tipologia textual, ortografia...sense la meva intervenció directa. Buscava que integressin tot el treballat donant pas a la creació d'un text coherent, cohesionat i estructurat i que s'endinssessin en un procés reflexiu i autocorrectiu per esdevenir més autònomes i en definitva millorar en expressió escrita adquirint l'hàbit de repassar QUÈ HE ESCRIT, COM HO HE ESCRIT, COM HO HE LLIGAT I COM HO HE ESTRUCTURAT. La intenció era doncs, provocar un canvi conceptual en el sentit d'integar i reconceptualitzar tots els aspectes lingüístics treballats.

Entrevistador: com vas posar-ho en marxa?

Logopeda: primer que tot vaig descarregar-me el google drive per poder crear els google docs. No va ser necessari que les noies es fessin un compte a google perquè ja en tenien un de fet. La tasca la van realitzar al llarg de l' última setmana del primer trimestre. El dia abans de la data de començar a editar vaig enviar tres google docs. El primer d'aquests era la il·lustració seqüenciada que mostrava el fil de l'argument: uns personatges, una situació, un lloc. Era un document sense permís d'edició, merament expositiu. En el segon document vaig posar l'enunciat de la tasca a continuació de la qual havien d'anar redactant la narració. El tercer era un autoavaluació que havien d'omplir després de la data de lliurament, és a dir, un cop la narració ja estés redactada i revisada per últim cop. Consistia en una sèrie de preguntes de resposta tancada (Sí o No) relacionades amb l'estructura del text, aspectes morfosintàctics, ortogràfics. Per exemple: He estructurat el text per paràgrafs? hem utilitzat connectors temporals? hem fet ús de pronoms i els hem utilitzat correctament?

Entrevistador: si l'autoavalució l'havien d'omplir després de la narració, per quin motiu vas enviar-la juntament amb els primers documents i no al final? Hi ha un motiu explícit?

Logopeda: sí, era la manera de que tinguessin en compte a l'hora de redactar tots els continguts treballats prèviament i que possessin en marxa les estratègies necessàries al llarg de la redacció per adequar-se als criteris avaluatius.

Entrevistador: com va transcorre la confecció de l'activitat per part de les noies?

Logopeda: van fer un total de 5 modificacions. No van tenir dificultats en quant al mitjà. Tot i que no coneixien amb anterioritat el google docs no els va representar cap problema ja que té una barra d'edició similar al word. Es va notar que es van guiar pels criteris d'avaluació i que repassaven el text cada vegada que entraven. Es van centrar sobretot en allò que saben que tenen més dificultats: pronoms i connectors. Van portar a terme la tasca de manera interactiva i col·laborativa i estis satisfeta perquè van posar en marxa estratègies cognitives com la reflexió, qüestionament i correcció que no utilitzen de manera tan activa quan estan en atenció individualitzada davant una fitxa.

Entrevistador: quin va ser el teu rol, la teva funció en tot aquest procés?

Logopeda: de mediadora fent visible prèviament l'objectiu de la tasca. Crec que és bàsic per a que les noies es situessin i apliquessin els coneixements i estratègies necessàries per portar-la a terme. De fet, vaig dedicar una sessió de treball per contextualitzar la tasca. Per a que l'aprenentatge sigui realment significatiu les alumnes han de saber què han de fer i sobretot per què i amb què.

Entrevistador: quina valoració en fas de l'aprenentatge aconseguit per les noies amb la mediació de les TIC? Canviaries alguna cosa?

Logopeda: diria que han estat protagonistes d'un procés actiu i conscient amb un compromís conceptual i cognitiu persistent col·laborant i reflexionant entorn el que anaven refactant. La tasca mediada a través del google docs les ha ajudat a donar-los-hi significativitat, a posar en marxa aquestes estratègies cognitives d'autoavaluació, redacció, correcció i a conjuminar en un mateix mapa mental molt més ampli i complex els coneixements previs treballats prèviament a les sesssions individuals donant pas a un procés d'aprenentatge constructiu i aconseguint donar-hi significativitat. Com a canvis sí que en portar-hi  a terme un en relació al període en que ho vaig posar en marxa. Proposaria fer activitats com aquesta abans de la finalització d'un trimestre. Les noies anaven bastant carregades de feina amb exàmens i treballs i penso que és millor buscar un moment en que vagin més relaxades i puguin dedicar-hi més temps.

Entrevistador: gràcies.

Projecte TIC i aprenentatge significatiu

La PAC3 representa el disseny, aplicació i avaluació d'una activitat d'ensenyament-aprenentatge desenvolupada a través de les TIC. M'he centrat en un disseny instructiu senzill que sorgeix com a conseqüència de la presentació d'una activitat d'aprenentatge que han de realitzar dues alumnes de manera col·laborativa. D'acord amb les seves pròpies circumstàncies, la tasca els hi presenta un problema significatiu que es podria resumir  en QUAN  i ON la fan i COM.  Aquestes qüestions són les que els hi permeten pensar i buscar diferents camins i solucions que mediatitzades en aquest cas per la meva intervenció les condueix al AMB QUÈ I PER QUÈ. El més important de la tasca i del recursos tecnològics emprats en l'activitat és incorporar a les alumnes en una acció perfectiva en la què la seva participació activa, constructiva, reflexiva i avaluativa sigui la base de la seva actuació flexibilitzant temps i espai. 

A continuació adjunto el disseny de l'activitat que he portat a terme.  

TÍTOL:  com ens ho fem per fer la narració conjuntament?

DESCRIPCIÓ DELS AGENTS: una alumna de 2n d’ESO i una alumna de 3r d’ESO amb sordesa que estudien a dos IES diferents (a uns 35 km de distància). La logopeda del CREDA, jo mateixa, que les atenc i que adquiriré el paper de mediadora. La tecnologia que emprarem serà l’ordinador i Internet. Obrirem cadascuna un compte a Google per treballar amb el google docs.

Contextualitzo amb més detall. Aquest curs escolar estic atenent a dos noies sordes implantades des dels dos anys d’edat. Actualment estan cursant ESO. Totes dues tenen un PI que anomenaríem "burocràtic", és a dir, no tenen una adaptació significativa d’objectius i continguts de treball de les diferents àrees, tot i que sí certes adaptacions metodològiques i d’avaluació. Les dues presenten un comportament lingüístic normalitzat de manera que en quant a llenguatge són capaces de produir oracions complexes amb una parla totalment intel·ligible i una prosòdia bastant normalitzada. El seus principals problemes recauen en la comprensió lectora i en l’expressió escrita, aspectes en els què intervinc. Dintre de l’expressió escrita tenen dificultats per organitzar un text, sent la coherència i la cohesió dos punts amb els que tenen problemes. També tenen dificultats en quant a l’aspecte morfosintàctic (utilització de pronoms, preposicions, errors amb els temps verbals). A classe, en atenció individualitzada, portem a terme diverses activitats per treballar tots aquests aspectes. Tot i així, veig que és necessari que aquest treball que realitzo per igual amb les dues s’ha de realitzar d’una manera més interactiva, col·laborativa i constructiva perquè és la manera de potenciar la seva autonomia i capacitat autocorrectiva en els seus escrits, de manera que la meva figura com a mediadora passi a un pla més orientatiu i no tant instructiu. Després són elles soles les que s’han d’enfrontar a la redacció en els exàmens o a les tasques diàries sense la meva intervenció. El meu objectiu últim és doncs, que totes les tècniques, orientacions, exercicis, eines... que fem servir a classe siguin capaces d’utilitzar-les per elles mateixes en un procés d’autoreflexió i d’autovaloració de les seves produccions. Per potenciar-ho he considerat que un cop treballats els previs seria molt positiu que les dos apliquessin l’aprés en la redacció conjunta d’un text narratiu (tipologia que hem anat treballant durant les últimes setmanes). Penso que constituiria una primera aproximació a l’objectiu plantejat en un procés més autònom en el què les dues haurien d’ajudar-se i corregir-se per produir un text el més coherent i cohesionat possible.

2.3  DESCRIPCIÓ DEL PROBLEMA: en un primer moment, quan plantejo la tasca, el problema de les noies recau en el quan i on es troben per fer l'activitat. El fer de "coescriptores" les ha motivat però veuen que no serà fàcil trobar el lloc i el moment per trobar-se: viuen a una distància considerable, uns institut fa jornada intensiva i l'altre jornada partida de manera que no totes les tardes poden quedar, cadascuna per la seva part fa activitats extraescolars, necessiten que algun dels seus pares o mares les portin amb el cotxe si han de quedar...però de fet aquest problema de temps i lloc les condueix al problema base, al que realment m'interessa a mi com a mediadora, el COM. Totes dues em van comentar de seguida la possibilitat de fer la tasca o bé per messenger, per Skype o per correu. D'acord amb la classificació explicada per Jonassen en el material d'estudi, considero que estem davant un problema mal estructurat, fruit del context i que s'hagués pogut donar amb un altre tipus d'activitat, quelcom que al mateix lloc fa que les alumnes puguin trobar-hi diferents solucions.

La idea de treballar a través del correu no em va semblar mal enfocada. El que pretenc precisament és que treballin sobre un text, que en reflexionin, que el rellegeixin, que en facin totes les modificacions possibles per dotar-lo de l'estructura adequada a la tipologia treballada, que en detectin els errors morfosintàctics en els seu propi procés de redacció i que el valorin com un conjunt que ha de tenir una coherència i cohesió. Tot i així vaig pensar que seria necessari que jo (encara que no intervingui en l'orientació de la redacció) pogués seguir l'evolució del text des de l'esborrany fins la redacció final. En canvi a elles, els hi vaig exposar que el fet de treballar per correu o messenger no resulta del tot factible si tenim en compte que s'haurien d'anar enviant múltiples versions de tot allò que anessin corregint, reestructurant i/o ampliant i que seria més còmode que poguessin treballar totes dues en un mateix document en el què tot canvi quedés automàticament guardat. El messenger o l'skype em semblen bé per intercanviar opinions, impressions si ho creuen necessari en un moment que puguin coincidir en el temps, però que l'eina de treball que millor els hi funcionaria seria un google docs. Cap de les dues coneixien l'eina però penso que estan sobradament preparades per fer-lo servir ja que parteix d'una barra d'edició similar al word. A més no fa falta ni que es facin un compte al gmail perquè ja el tenen. Disposen també del seu propi PC notebook. Així doncs, seguint amb la classificació exposada per Jonassen en el material d'estudi, crec que és un problema de complexitat senzilla. Som tan sols tres agents implicats els quals sabem quina és la nostra funció i tasca i per tant és fàcil preveure'n el comportament i a més a més les variables són restringides i no comporten cap complicació. Així en referència a l'especificitat del problema, puc assegurar que és un problema situat. Les noies dominen l´ús de l'ordinador i el google docs és una eina senzilla per tenir característiques d'edició similars a un word. Requerirà doncs, que apliquin els coneixements adquirits en quant a estructuració i organització de la informació en la redacció i que ho portin a terme d'una manera col·laborativa i co-correctiva.

2.4 MANERA COM ES PLANTEJA EL PROBLEMA ALS APRENENTS: donaria importància als plantejaments suggerits per les noies un cop descartada l'opció de "quedar de manera presencial". Els faria visible l'objectiu de l'activitat, el que pretenc pròpiament amb la tasca encomanada per descartar també l'opció de l'Skype. No busquem un treball de comprensió oral i expressió oral, sinó un treball reflexiu entorn l'expressió escrita. Recolzaria la idea del correu, ja que s'ajusta al que busco però els hi mostraria el funcionament del google docs per a que se n'adonessin que és més eficaç i sobretot ajuda a optimitzar temps en quant a les modificacions perquè estalvia la necessitat de fer vàries versions. Tot i així, em sembla igualment positiu que en cas d'aclariments contactessin via messenger, skype o que intercanviessin informació a través del correu, no els hi puc vetar aquesta possibilitat però han de tenir en compte que el que s'avalua és l'ultima versió guardada en el doc. compartit d'acord amb la data de lliurament.

2.5 CONTEXT DE L'ACTIVITAT: l'activitat no la faran en hores d'atenció directa de logopèdia sinó que serà una tasca que hauran de realitzar a casa, una tasca pròpiament de deures. Tindran una setmana per deixar-la enllestida. En el document de treball compartit que enviaré apareixerà una seqüència de fets amb uns personatges implicats- a mode de vinyetes- que representaran el fil argumental de la narració. A partir de les imatges elles hauran de donar cos a la narració. Tot i que tindré en compte la seva creativitat, em centraré sobretot amb l'expressió (estructura, coherència, cohesió, morfosintaxis).

Passada la data establerta no podran fer modificacions. Jo m'encarregaré de guardar al meu PC l'ultima versió dipositada. El mateix dia que enviï el google doc. que han d'editar, enviaré també un altre document compartit a mode d'autoavaluació que hauran d'omplir entre les dues després de la data d'entrega de la narració. No és nou per a elles, ja que després de cada text que redacten sempre l'analitzen en base als aspectes treballats. L'autoavaluació final sempre consisteix en una sèrie de preguntes de resposta tancada (Sí o No) relacionades amb l'estructura del text, aspectes morfosintàctics i ortogràfics. Exemple: He estructurat el text per paràgrafs? Es distingeix clarament el plantejament, nus i desenllaç?, He utilitzat connectors per seqüenciar la informació?, He utilitzat pronoms evitant la repetició de noms?, He utilitzat correctament els temps verbals? Després a classe, amb cadascuna d'elles, ja en atenció directa comentarem el text en base als criteris d'avaluació. He considerat que enviaré el document d'autoavaluació el mateix dia que s'obri el plaç d'edició ja que és una manera de que tinguin en compte a l'hora de redactar tots els continguts treballats prèviament i posin en marxa les estratègies necessàries al llarg de la redacció per a adequar-se als criteris avaluatius.

2.6 CARACTERÍSTIQUES DE LES APRENENTS: com ja he especificat en l'apartat b, són dues noies sordes amb un implant coclear que segueixen el currículum ordinari però que tenen dificultats en quant a l'àmbit de comprensió lectora i expressió escrita. Presenten una actitud participativa i estan motivades per la tasca.

2.7 COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES QUE HAN D'ASSOLIR O DEMOSTRAR

·         Competència comunicativa, lingüística (expressar-se correctament per escrit)

- Organitzar un text millorant la seva coherència i cohesió d'acord amb el treball previ realitzat i d'acord amb la seva tipologia.

- Adquirir coneixements lèxics i morfosintàctics propis de la seva competència lingüística i millorar-los.

·         Competència d'aprendre a aprendre

- Planificar, utilitzar estratègies per seqüenciar, organitzar i reflexionar entorn les produccions escrites pròpies i alienes.

·         Tractament de la informació i competència digital

- Manejar les TIC com a eines que permeten col·laborar en la producció de tasques en un procés de construcció conjunta de significats.

·         Competència d'autonomia i iniciativa personal

- Adquirir una actitud responsable i col·laborativa en tant i quant l'èxit de la tasca depèn de la implicació proporcional de les dues.

- Adquirir una actitud reflexiva i d'anàlisi per autocorregir-se.

2.8 CONTINGUTS

Conceptes	Procediments	Actituds
- Estructura dels textos narratius. -   La coherència. -   La cohesió. -La morfosintaxi (pronoms, preposicions, temps verbals) - Funcionament i finalitat del google docs.	- Confecció col·laborativa d'un text narratiu - Detecció i correcció de les errades que vagin sortint durant el procés. - Utilització del google docs.	- Esforç en la millora i ampliació dels seus escrits. - Anàlisi i implicació en l'autocorrecció.

2.9  PREVISIÓ DE LA SEQÜÈNCIA D'ACTIVITATS

En primer lloc crearé el document compartit amb les imatges seqüenciades. El compartiré amb les dues noies i al llarg d'una setmana hauran de redactar un text narratiu d'acord amb el fil argumentatiu que reflecteixen aquestes vinyetes.

Un cop finalitzada la data de redacció, de manera conjunta hauran d'omplir un document compartit d'autoavaluació, similar a la resta de documents autoavaluatius que fem servir en els exercicis d'expressió escrita. El retorn i autoavalaució finalitzarà en l'anàlisi que en farem individualment a classe amb cadascuna d'elles.

2.10 FONAMENTACIÓ PSICOPEDAGÒGICA DEL DISSENY I VINCULACIÓ DELS CONTINGUTS AMB AQUESTA ASSIGNATURA:  l’ús del google docs per al disseny d’aquesta activitat té com a finalitat que les noies aprenguin de manera activa, comprometent-se en el seu procés d’aprenentatge. Aprendre és un procés totalment social i dialògic i per això vull brindar l’oportunitat de que les alumnes a més d’interaccionar amb els propis continguts d’aprenentatge ho facin entre elles en tasques contextualitzades que els hi mostrin clarament la intenció i l’objectiu que es persegueix. Pretenc a més que aprenguin de manera participativa, comprometent-se en el seu procés d'aprenentatge dintre d'un treball constructiu i col·laboratiu en el que han d'emprar totes les seves habilitats d'expressió escrita per arribar a un objectiu comú: la producció d'una narració ben estructurada, coherent i cohesionada. La reflexió ha de ser constant i no només en el moment final de l'autoavaluació sinó també en les decisions i modificacions efectuades al llarg de l'edició del document.

D'acord amb els principis de l'aprenentatge significatiu (David Ausubel, 1986), per aprendre ja sigui un concepte, un procediment, una valor...ha d'haver-hi una quantitat d'informació de base sobre la que es pugui actuar. En el cas de les alumnes aquesta base existeix. No són idees prèvies o preconceptes sinó un coneixement més estructurat (treballat en les sessions logopèdiques d'atenció individualitzada) entorn el procediment de la redacció de la narració. Aquest contingut de caire procedimental ha de ser potencialment significatiu i susceptible de donar lloc a la construcció de significats. Per això la tasca presentada té un significativitat lògica però també psicològica de manera que la puguin treballar i insertar en els esquemes mentals que han construït amb la resta d'activitats prèvies.

A més, per a que es doni aprenentatge significatiu Ausubel assenyala que l'alumne ha de ser capaç de donar-li un sentit a allò que està aprenent. Per aquest motiu crec que és molt important fer visible els objectius i propòsits de l'activitat en sí; és aquí on recau el meu paper com a mediadora. Els significats que finalment acaben construint les alumnes són el resultat de la interacció entre tres elements: contingut d'aprenentatge, intercanvi entre els alumnes i mediació docent. Tot això ha d'anar lligat a eines que permetin desenvolupar les habilitats que els portaran a aprendre a aprendre.  Així doncs, les alumnes han de saber què han d'aprendre, per què ho han d'aprendre, com ho han d'aprendre i amb què ho poden aprendre.

2.11 PROCEDIMENTS I CRITERIS D’AVALUACIÓ: al llarg del curs distingim tres moments avaluatius: l’avaluació inicial, l’avaluació continuada i l’avaluació final. L’avaluació final, en el cas d’aquestes nenes que ja tenen un comportament lingüístic normalitzat i que no cal extreure’n el seu perfil, consisteix en passar-los-hi proves de competències bàsiques (ACL i/o models similars a les proves avaluatives de competències bàsiques a primària i ESO) que permeten situar-nos en el nivell lecto-escriptor que presenten i establir els objectius de treball en la seva programació i resposta educativa. En l’avaluació final els instruments i el procediment és el mateix però en aquest cas avaluem en funció dels objectius establerts en la seva programació.

L’activitat dissenyada representa una activitat de treball i no d’avaluació (no hi ha nota, ni valoració); una tasca més de les que realitzem a classe dintre del treball diari i que ens permet veure com treballen, com aprenen, quines dificultats es troben les alumnes. Aquesta i la resta d’activitats d’intervenció pròpiament són les corresponents a l’avaluació continuada/ seguiment continuat. Cadascuna d’elles les analitzem en funció d’uns criteris d'avaluació acordes amb els objectius plantejats per activitat.

Tenint en compte les competències que pretenc que assoleixin i els continguts establerts, els criteris d’avaluació d’aquesta activitat són els següents:

-      Conèixer l’estructura d’un text narratiu.

-      Organitzar un text dotant-lo de coherència i cohesió.

-      Aplicar els coneixements lèxics, morfosintàctics i ortogràfics propis de la seva competència lingüística.

-    Produir textos utilitzant les TIC com a eina de construcció de coneixement i d’interacció amb els altres en un treball col·laboratiu.

-    Autocorregir-se, reflexionar, analitzar les seves produccions.

2.12 PREVISIÓ DE TEMPORALITZACIÓ: penjaré el document dimecres 12 de desembre. Tindran una setmana per confeccionar la narració i editar-la les vegades que creguin necessàries fins dimecres 19 de desembre a les 00.00. Al dia següent despenjaré el document. Entre el 20 i 22 de desembre hauran d'omplir el goog doc. referent a l'autoavaluació. Dimarts 8 de gener comentaré i analitzaré amb cadascuna d'elles en hora d'atenció directa el text i l'autoavaluació.